desgavellar - verb

des·ga·ve·llar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desgavello
desgavelles
desgavella
desgavellem
desgavelleu
desgavellen
desgavellava
desgavellaves
desgavellava
desgavellàvem
desgavellàveu
desgavellaven
desgavellí
desgavellares
desgavellà
desgavellàrem
desgavellàreu
desgavellaren
desgavellaré
desgavellaràs
desgavellarà
desgavellarem
desgavellareu
desgavellaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desgavellaria
desgavellaries
desgavellaria
desgavellaríem
desgavellaríeu
desgavellarien
desgavelli
desgavellis
desgavelli
desgavellem
desgavelleu
desgavellin
desgavellés
desgavellessis
desgavellés
desgavelléssim
desgavelléssiu
desgavellessin

desgavella
desgavelli
desgavellem
desgavelleu
desgavellin
Infinitiudesgavellar
Gerundidesgavellant
Participi
desgavellatdesgavellada
desgavellatsdesgavellades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desgavellament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana