desfermar - verb

des·fer·mar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desfermo
desfermes
desferma
desfermem
desfermeu
desfermen
desfermava
desfermaves
desfermava
desfermàvem
desfermàveu
desfermaven
desfermí
desfermares
desfermà
desfermàrem
desfermàreu
desfermaren
desfermaré
desfermaràs
desfermarà
desfermarem
desfermareu
desfermaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desfermaria
desfermaries
desfermaria
desfermaríem
desfermaríeu
desfermarien
desfermi
desfermis
desfermi
desfermem
desfermeu
desfermin
desfermés
desfermessis
desfermés
desferméssim
desferméssiu
desfermessin

desferma
desfermi
desfermem
desfermeu
desfermin
Infinitiudesfermar
Gerundidesfermant
Participi
desfermatdesfermada
desfermatsdesfermades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana