desentonar - verb

des·en·to·nar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desentono
desentones
desentona
desentonem
desentoneu
desentonen
desentonava
desentonaves
desentonava
desentonàvem
desentonàveu
desentonaven
desentoní
desentonares
desentonà
desentonàrem
desentonàreu
desentonaren
desentonaré
desentonaràs
desentonarà
desentonarem
desentonareu
desentonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desentonaria
desentonaries
desentonaria
desentonaríem
desentonaríeu
desentonarien
desentoni
desentonis
desentoni
desentonem
desentoneu
desentonin
desentonés
desentonessis
desentonés
desentonéssim
desentonéssiu
desentonessin

desentona
desentoni
desentonem
desentoneu
desentonin
Infinitiudesentonar
Gerundidesentonant
Participi
desentonatdesentonada
desentonatsdesentonades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana