denejar - verb

de·ne·jar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
denejo
deneges
deneja
denegem
denegeu
denegen
denejava
denejaves
denejava
denejàvem
denejàveu
denejaven
denegí
denejares
denejà
denejàrem
denejàreu
denejaren
denejaré
denejaràs
denejarà
denejarem
denejareu
denejaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
denejaria
denejaries
denejaria
denejaríem
denejaríeu
denejarien
denegi
denegis
denegi
denegem
denegeu
denegin
denegés
denegessis
denegés
denegéssim
denegéssiu
denegessin

deneja
denegi
denegem
denegeu
denegin
Infinitiudenejar
Gerundidenejant
Participi
denejatdenejada
denejatsdenejades

Flexionat com: pujar

forma nominal : denejament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana