descucar - verb

des·cu·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descuco
descuques
descuca
descuquem
descuqueu
descuquen
descucava
descucaves
descucava
descucàvem
descucàveu
descucaven
descuquí
descucares
descucà
descucàrem
descucàreu
descucaren
descucaré
descucaràs
descucarà
descucarem
descucareu
descucaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descucaria
descucaries
descucaria
descucaríem
descucaríeu
descucarien
descuqui
descuquis
descuqui
descuquem
descuqueu
descuquin
descuqués
descuquessis
descuqués
descuquéssim
descuquéssiu
descuquessin

descuca
descuqui
descuquem
descuqueu
descuquin
Infinitiudescucar
Gerundidescucant
Participi
descucatdescucada
descucatsdescucades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana