descolonitzar - verb

des·co·lo·nit·zar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descolonitzo
descolonitzes
descolonitza
descolonitzem
descolonitzeu
descolonitzen
descolonitzava
descolonitzaves
descolonitzava
descolonitzàvem
descolonitzàveu
descolonitzaven
descolonitzí
descolonitzares
descolonitzà
descolonitzàrem
descolonitzàreu
descolonitzaren
descolonitzaré
descolonitzaràs
descolonitzarà
descolonitzarem
descolonitzareu
descolonitzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descolonitzaria
descolonitzaries
descolonitzaria
descolonitzaríem
descolonitzaríeu
descolonitzarien
descolonitzi
descolonitzis
descolonitzi
descolonitzem
descolonitzeu
descolonitzin
descolonitzés
descolonitzessis
descolonitzés
descolonitzéssim
descolonitzéssiu
descolonitzessin

descolonitza
descolonitzi
descolonitzem
descolonitzeu
descolonitzin
Infinitiudescolonitzar
Gerundidescolonitzant
Participi
descolonitzatdescolonitzada
descolonitzatsdescolonitzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : descolonització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana