desencolar - verb

des·en·co·lar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desencolo
desencoles
desencola
desencolem
desencoleu
desencolen
desencolava
desencolaves
desencolava
desencolàvem
desencolàveu
desencolaven
desencolí
desencolares
desencolà
desencolàrem
desencolàreu
desencolaren
desencolaré
desencolaràs
desencolarà
desencolarem
desencolareu
desencolaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desencolaria
desencolaries
desencolaria
desencolaríem
desencolaríeu
desencolarien
desencoli
desencolis
desencoli
desencolem
desencoleu
desencolin
desencolés
desencolessis
desencolés
desencoléssim
desencoléssiu
desencolessin

desencola
desencoli
desencolem
desencoleu
desencolin
Infinitiudesencolar
Gerundidesencolant
Participi
desencolatdesencolada
desencolatsdesencolades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana