desempacar - verb

des·em·pa·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desempaco
desempaques
desempaca
desempaquem
desempaqueu
desempaquen
desempacava
desempacaves
desempacava
desempacàvem
desempacàveu
desempacaven
desempaquí
desempacares
desempacà
desempacàrem
desempacàreu
desempacaren
desempacaré
desempacaràs
desempacarà
desempacarem
desempacareu
desempacaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desempacaria
desempacaries
desempacaria
desempacaríem
desempacaríeu
desempacarien
desempaqui
desempaquis
desempaqui
desempaquem
desempaqueu
desempaquin
desempaqués
desempaquessis
desempaqués
desempaquéssim
desempaquéssiu
desempaquessin

desempaca
desempaqui
desempaquem
desempaqueu
desempaquin
Infinitiudesempacar
Gerundidesempacant
Participi
desempacatdesempacada
desempacatsdesempacades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana