pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| enfronto enfrontes enfronta enfrontem enfronteu enfronten | enfrontava enfrontaves enfrontava enfrontàvem enfrontàveu enfrontaven | enfrontí enfrontares enfrontà enfrontàrem enfrontàreu enfrontaren | enfrontaré enfrontaràs enfrontarà enfrontarem enfrontareu enfrontaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| enfrontaria enfrontaries enfrontaria enfrontaríem enfrontaríeu enfrontarien | enfronti enfrontis enfronti enfrontem enfronteu enfrontin | enfrontés enfrontessis enfrontés enfrontéssim enfrontéssiu enfrontessin | enfronta enfronti enfrontem enfronteu enfrontin | ||
| Infinitiu | enfrontar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | enfrontant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : enfrontament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana