pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| desarticulo desarticules desarticula desarticulem desarticuleu desarticulen | desarticulava desarticulaves desarticulava desarticulàvem desarticulàveu desarticulaven | desarticulí desarticulares desarticulà desarticulàrem desarticulàreu desarticularen | desarticularé desarticularàs desarticularà desarticularem desarticulareu desarticularan | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| desarticularia desarticularies desarticularia desarticularíem desarticularíeu desarticularien | desarticuli desarticulis desarticuli desarticulem desarticuleu desarticulin | desarticulés desarticulessis desarticulés desarticuléssim desarticuléssiu desarticulessin | desarticula desarticuli desarticulem desarticuleu desarticulin | ||
| Infinitiu | desarticular | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | desarticulant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : desarticulació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana