desarrelar - verb

des·ar·re·lar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desarrelo
desarreles
desarrela
desarrelem
desarreleu
desarrelen
desarrelava
desarrelaves
desarrelava
desarrelàvem
desarrelàveu
desarrelaven
desarrelí
desarrelares
desarrelà
desarrelàrem
desarrelàreu
desarrelaren
desarrelaré
desarrelaràs
desarrelarà
desarrelarem
desarrelareu
desarrelaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desarrelaria
desarrelaries
desarrelaria
desarrelaríem
desarrelaríeu
desarrelarien
desarreli
desarrelis
desarreli
desarrelem
desarreleu
desarrelin
desarrelés
desarrelessis
desarrelés
desarreléssim
desarreléssiu
desarrelessin

desarrela
desarreli
desarrelem
desarreleu
desarrelin
Infinitiudesarrelar
Gerundidesarrelant
Participi
desarrelatdesarrelada
desarrelatsdesarrelades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desarrelament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana