desanimar - verb

des·a·ni·mar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desanimo
desanimes
desanima
desanimem
desanimeu
desanimen
desanimava
desanimaves
desanimava
desanimàvem
desanimàveu
desanimaven
desanimí
desanimares
desanimà
desanimàrem
desanimàreu
desanimaren
desanimaré
desanimaràs
desanimarà
desanimarem
desanimareu
desanimaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desanimaria
desanimaries
desanimaria
desanimaríem
desanimaríeu
desanimarien
desanimi
desanimis
desanimi
desanimem
desanimeu
desanimin
desanimés
desanimessis
desanimés
desaniméssim
desaniméssiu
desanimessin

desanima
desanimi
desanimem
desanimeu
desanimin
Infinitiudesanimar
Gerundidesanimant
Participi
desanimatdesanimada
desanimatsdesanimades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana