desamarrar - verb

des·a·mar·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desamarro
desamarres
desamarra
desamarrem
desamarreu
desamarren
desamarrava
desamarraves
desamarrava
desamarràvem
desamarràveu
desamarraven
desamarrí
desamarrares
desamarrà
desamarràrem
desamarràreu
desamarraren
desamarraré
desamarraràs
desamarrarà
desamarrarem
desamarrareu
desamarraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desamarraria
desamarraries
desamarraria
desamarraríem
desamarraríeu
desamarrarien
desamarri
desamarris
desamarri
desamarrem
desamarreu
desamarrin
desamarrés
desamarressis
desamarrés
desamarréssim
desamarréssiu
desamarressin

desamarra
desamarri
desamarrem
desamarreu
desamarrin
Infinitiudesamarrar
Gerundidesamarrant
Participi
desamarratdesamarrada
desamarratsdesamarrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana