empipar - verb

em·pi·par

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
empipo
empipes
empipa
empipem
empipeu
empipen
empipava
empipaves
empipava
empipàvem
empipàveu
empipaven
empipí
empipares
empipà
empipàrem
empipàreu
empiparen
empiparé
empiparàs
empiparà
empiparem
empipareu
empiparan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
empiparia
empiparies
empiparia
empiparíem
empiparíeu
empiparien
empipi
empipis
empipi
empipem
empipeu
empipin
empipés
empipessis
empipés
empipéssim
empipéssiu
empipessin

empipa
empipi
empipem
empipeu
empipin
Infinitiuempipar
Gerundiempipant
Participi
empipatempipada
empipatsempipades

Flexionat com: parlar

forma nominal : empipament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana