consistir - verb

con·sis·tir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
consisteixo
consisteixes
consisteix
consistim
consistiu
consisteixen
consistia
consisties
consistia
consistíem
consistíeu
consistien
consistí
consistires
consistí
consistírem
consistíreu
consistiren
consistiré
consistiràs
consistirà
consistirem
consistireu
consistiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
consistiria
consistiries
consistiria
consistiríem
consistiríeu
consistirien
consisteixi
consisteixis
consisteixi
consistim
consistiu
consisteixin
consistís
consistissis
consistís
consistíssim
consistíssiu
consistissin

consisteix
consisteixi
consistim
consistiu
consisteixin
Infinitiuconsistir
Gerundiconsistint
Participi
consistitconsistida
consistitsconsistides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana