desmarcar - verb

des·mar·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desmarco
desmarques
desmarca
desmarquem
desmarqueu
desmarquen
desmarcava
desmarcaves
desmarcava
desmarcàvem
desmarcàveu
desmarcaven
desmarquí
desmarcares
desmarcà
desmarcàrem
desmarcàreu
desmarcaren
desmarcaré
desmarcaràs
desmarcarà
desmarcarem
desmarcareu
desmarcaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desmarcaria
desmarcaries
desmarcaria
desmarcaríem
desmarcaríeu
desmarcarien
desmarqui
desmarquis
desmarqui
desmarquem
desmarqueu
desmarquin
desmarqués
desmarquessis
desmarqués
desmarquéssim
desmarquéssiu
desmarquessin

desmarca
desmarqui
desmarquem
desmarqueu
desmarquin
Infinitiudesmarcar
Gerundidesmarcant
Participi
desmarcatdesmarcada
desmarcatsdesmarcades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : desmarcatge

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana