arromangar - verb

ar·ro·man·gar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
arromango
arromangues
arromanga
arromanguem
arromangueu
arromanguen
arromangava
arromangaves
arromangava
arromangàvem
arromangàveu
arromangaven
arromanguí
arromangares
arromangà
arromangàrem
arromangàreu
arromangaren
arromangaré
arromangaràs
arromangarà
arromangarem
arromangareu
arromangaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
arromangaria
arromangaries
arromangaria
arromangaríem
arromangaríeu
arromangarien
arromangui
arromanguis
arromangui
arromanguem
arromangueu
arromanguin
arromangués
arromanguessis
arromangués
arromanguéssim
arromanguéssiu
arromanguessin

arromanga
arromangui
arromanguem
arromangueu
arromanguin
Infinitiuarromangar
Gerundiarromangant
Participi
arromangatarromangada
arromangatsarromangades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : arromangada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana