afamar - verb

a·fa·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
afamo
afames
afama
afamem
afameu
afamen
afamava
afamaves
afamava
afamàvem
afamàveu
afamaven
afamí
afamares
afamà
afamàrem
afamàreu
afamaren
afamaré
afamaràs
afamarà
afamarem
afamareu
afamaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
afamaria
afamaries
afamaria
afamaríem
afamaríeu
afamarien
afami
afamis
afami
afamem
afameu
afamin
afamés
afamessis
afamés
afaméssim
afaméssiu
afamessin

afama
afami
afamem
afameu
afamin
Infinitiuafamar
Gerundiafamant
Participi
afamatafamada
afamatsafamades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana