aconduir - verb

a·con·du·ir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
acondueixo
acondueixes
acondueix
aconduïm
aconduïu
acondueixen
aconduïa
aconduïes
aconduïa
aconduíem
aconduíeu
aconduïen
aconduí
aconduïes
aconduí
aconduírem
aconduíreu
aconduïren
aconduiré
aconduiràs
aconduirà
aconduirem
aconduireu
aconduiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
aconduiria
aconduiries
aconduiria
aconduiríem
aconduiríeu
aconduirien
acondueixi
acondueixis
acondueixi
aconduïm
aconduïu
acondueixin
aconduís
aconduïssis
aconduís
aconduíssim
aconduíssiu
aconduïssin

acondueix
acondueixi
aconduïm
aconduïu
acondueixin
Infinitiuaconduir
Gerundiaconduint
Participi
aconduïtaconduïda
aconduïtsaconduïdes

Flexionat com: instruir

forma nominal : aconduïment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana