acabalar - verb

a·ca·ba·lar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
acabalo
acabales
acabala
acabalem
acabaleu
acabalen
acabalava
acabalaves
acabalava
acabalàvem
acabalàveu
acabalaven
acabalí
acabalares
acabalà
acabalàrem
acabalàreu
acabalaren
acabalaré
acabalaràs
acabalarà
acabalarem
acabalareu
acabalaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
acabalaria
acabalaries
acabalaria
acabalaríem
acabalaríeu
acabalarien
acabali
acabalis
acabali
acabalem
acabaleu
acabalin
acabalés
acabalessis
acabalés
acabaléssim
acabaléssiu
acabalessin

acabala
acabali
acabalem
acabaleu
acabalin
Infinitiuacabalar
Gerundiacabalant
Participi
acabalatacabalada
acabalatsacabalades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana