abonançar - verb

a·bo·nan·çar

intransitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abonanço
abonances
abonança
abonancem
abonanceu
abonancen
abonançava
abonançaves
abonançava
abonançàvem
abonançàveu
abonançaven
abonancí
abonançares
abonançà
abonançàrem
abonançàreu
abonançaren
abonançaré
abonançaràs
abonançarà
abonançarem
abonançareu
abonançaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abonançaria
abonançaries
abonançaria
abonançaríem
abonançaríeu
abonançarien
abonanci
abonancis
abonanci
abonancem
abonanceu
abonancin
abonancés
abonancessis
abonancés
abonancéssim
abonancéssiu
abonancessin

abonança
abonanci
abonancem
abonanceu
abonancin
Infinitiuabonançar
Gerundiabonançant
Participi
abonançatabonançada
abonançatsabonançades

Flexionat com: boçar

forma nominal : abonançament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana