abromar - verb

a·bro·mar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abromo
abromes
abroma
abromem
abromeu
abromen
abromava
abromaves
abromava
abromàvem
abromàveu
abromaven
abromí
abromares
abromà
abromàrem
abromàreu
abromaren
abromaré
abromaràs
abromarà
abromarem
abromareu
abromaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abromaria
abromaries
abromaria
abromaríem
abromaríeu
abromarien
abromi
abromis
abromi
abromem
abromeu
abromin
abromés
abromessis
abromés
abroméssim
abroméssiu
abromessin

abroma
abromi
abromem
abromeu
abromin
Infinitiuabromar
Gerundiabromant
Participi
abromatabromada
abromatsabromades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana