alinear - verb

a·li·ne·ar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
alineo
alinees
alinea
alineem
alineeu
alineen
alineava
alineaves
alineava
alineàvem
alineàveu
alineaven
alineí
alineares
alineà
alineàrem
alineàreu
alinearen
alinearé
alinearàs
alinearà
alinearem
alineareu
alinearan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
alinearia
alinearies
alinearia
alinearíem
alinearíeu
alinearien
alineï
alineïs
alineï
alineem
alineeu
alineïn
alineés
alineessis
alineés
alineéssim
alineéssiu
alineessin

alinea
alineï
alineem
alineeu
alineïn
Infinitiualinear
Gerundialineant
Participi
alineatalineada
alineatsalineades

Flexionat com: apariar

forma nominal : alineament, alineació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana