emperesir - verb

em·pe·re·sir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
empereseixo
empereseixes
empereseix
emperesim
emperesiu
empereseixen
emperesia
emperesies
emperesia
emperesíem
emperesíeu
emperesien
emperesí
emperesires
emperesí
emperesírem
emperesíreu
emperesiren
emperesiré
emperesiràs
emperesirà
emperesirem
emperesireu
emperesiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
emperesiria
emperesiries
emperesiria
emperesiríem
emperesiríeu
emperesirien
empereseixi
empereseixis
empereseixi
emperesim
emperesiu
empereseixin
emperesís
emperesissis
emperesís
emperesíssim
emperesíssiu
emperesissin

empereseix
empereseixi
emperesim
emperesiu
empereseixin
Infinitiuemperesir
Gerundiemperesint
Participi
emperesitemperesida
emperesitsemperesides

Flexionat com: servir

forma nominal : emperesiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana