desautoritzar - verb

des·au·to·rit·zar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desautoritzo
desautoritzes
desautoritza
desautoritzem
desautoritzeu
desautoritzen
desautoritzava
desautoritzaves
desautoritzava
desautoritzàvem
desautoritzàveu
desautoritzaven
desautoritzí
desautoritzares
desautoritzà
desautoritzàrem
desautoritzàreu
desautoritzaren
desautoritzaré
desautoritzaràs
desautoritzarà
desautoritzarem
desautoritzareu
desautoritzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desautoritzaria
desautoritzaries
desautoritzaria
desautoritzaríem
desautoritzaríeu
desautoritzarien
desautoritzi
desautoritzis
desautoritzi
desautoritzem
desautoritzeu
desautoritzin
desautoritzés
desautoritzessis
desautoritzés
desautoritzéssim
desautoritzéssiu
desautoritzessin

desautoritza
desautoritzi
desautoritzem
desautoritzeu
desautoritzin
Infinitiudesautoritzar
Gerundidesautoritzant
Participi
desautoritzatdesautoritzada
desautoritzatsdesautoritzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desautorització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana