descarregar - verb

des·car·re·gar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descarrego
descarregues
descarrega
descarreguem
descarregueu
descarreguen
descarregava
descarregaves
descarregava
descarregàvem
descarregàveu
descarregaven
descarreguí
descarregares
descarregà
descarregàrem
descarregàreu
descarregaren
descarregaré
descarregaràs
descarregarà
descarregarem
descarregareu
descarregaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descarregaria
descarregaries
descarregaria
descarregaríem
descarregaríeu
descarregarien
descarregui
descarreguis
descarregui
descarreguem
descarregueu
descarreguin
descarregués
descarreguessis
descarregués
descarreguéssim
descarreguéssiu
descarreguessin

descarrega
descarregui
descarreguem
descarregueu
descarreguin
Infinitiudescarregar
Gerundidescarregant
Participi
descarregatdescarregada
descarregatsdescarregades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : descarregada, descàrrega

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana