tenir - verb

te·nir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
tinc
tens

tenim
teniu
tenen
tenia
tenies
tenia
teníem
teníeu
tenien
tinguí
tingueres
tingué
tinguérem
tinguéreu
tingueren
tindré
tindràs
tindrà
tindrem
tindreu
tindran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
tindria
tindries
tindria
tindríem
tindríeu
tindrien
tingui
tinguis
tingui
tinguem
tingueu
tinguin
tingués
tinguessis
tingués
tinguéssim
tinguéssiu
tinguessin

té / ten / tingues
tingui
tinguem
teniu / tingueu
tinguin
Infinitiutenir / tindre
Gerunditenint
Participi
tinguttinguda
tingutstingudes

forma nominal : teniment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana