pretendre - verb

pre·ten·dre

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
pretenc
pretens
pretén
pretenem
preteneu
pretenen
pretenia
pretenies
pretenia
preteníem
preteníeu
pretenien
pretenguí
pretengueres
pretengué
pretenguérem
pretenguéreu
pretengueren
pretendré
pretendràs
pretendrà
pretendrem
pretendreu
pretendran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
pretendria
pretendries
pretendria
pretendríem
pretendríeu
pretendrien
pretengui
pretenguis
pretengui
pretenguem
pretengueu
pretenguin
pretengués
pretenguessis
pretengués
pretenguéssim
pretenguéssiu
pretenguessin

pretén
pretengui
pretenguem
preteneu
pretenguin
Infinitiupretendre
Gerundipretenent
Participi
pretèspretesa
pretesospreteses

Flexionat com: encendre

forma nominal : pretensió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana