transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| opsonitzo opsonitzes opsonitza opsonitzem opsonitzeu opsonitzen | opsonitzava opsonitzaves opsonitzava opsonitzàvem opsonitzàveu opsonitzaven | opsonitzí opsonitzares opsonitzà opsonitzàrem opsonitzàreu opsonitzaren | opsonitzaré opsonitzaràs opsonitzarà opsonitzarem opsonitzareu opsonitzaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| opsonitzaria opsonitzaries opsonitzaria opsonitzaríem opsonitzaríeu opsonitzarien | opsonitzi opsonitzis opsonitzi opsonitzem opsonitzeu opsonitzin | opsonitzés opsonitzessis opsonitzés opsonitzéssim opsonitzéssiu opsonitzessin | opsonitza opsonitzi opsonitzem opsonitzeu opsonitzin | ||
| Infinitiu | opsonitzar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | opsonitzant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : opsonització
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana