transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| contextualitzo contextualitzes contextualitza contextualitzem contextualitzeu contextualitzen | contextualitzava contextualitzaves contextualitzava contextualitzàvem contextualitzàveu contextualitzaven | contextualitzí contextualitzares contextualitzà contextualitzàrem contextualitzàreu contextualitzaren | contextualitzaré contextualitzaràs contextualitzarà contextualitzarem contextualitzareu contextualitzaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| contextualitzaria contextualitzaries contextualitzaria contextualitzaríem contextualitzaríeu contextualitzarien | contextualitzi contextualitzis contextualitzi contextualitzem contextualitzeu contextualitzin | contextualitzés contextualitzessis contextualitzés contextualitzéssim contextualitzéssiu contextualitzessin | contextualitza contextualitzi contextualitzem contextualitzeu contextualitzin | ||
| Infinitiu | contextualitzar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | contextualitzant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : contextualització
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana