trincar - verb

trin·car

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
trinco
trinques
trinca
trinquem
trinqueu
trinquen
trincava
trincaves
trincava
trincàvem
trincàveu
trincaven
trinquí
trincares
trincà
trincàrem
trincàreu
trincaren
trincaré
trincaràs
trincarà
trincarem
trincareu
trincaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
trincaria
trincaries
trincaria
trincaríem
trincaríeu
trincarien
trinqui
trinquis
trinqui
trinquem
trinqueu
trinquin
trinqués
trinquessis
trinqués
trinquéssim
trinquéssiu
trinquessin

trinca
trinqui
trinquem
trinqueu
trinquin
Infinitiutrincar
Gerunditrincant
Participi
trincattrincada
trincatstrincades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : trinquis

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana