xarbotar - verb

xar·bo·tar

intransitiu; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
xarboto
xarbotes
xarbota
xarbotem
xarboteu
xarboten
xarbotava
xarbotaves
xarbotava
xarbotàvem
xarbotàveu
xarbotaven
xarbotí
xarbotares
xarbotà
xarbotàrem
xarbotàreu
xarbotaren
xarbotaré
xarbotaràs
xarbotarà
xarbotarem
xarbotareu
xarbotaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
xarbotaria
xarbotaries
xarbotaria
xarbotaríem
xarbotaríeu
xarbotarien
xarboti
xarbotis
xarboti
xarbotem
xarboteu
xarbotin
xarbotés
xarbotessis
xarbotés
xarbotéssim
xarbotéssiu
xarbotessin

xarbota
xarboti
xarbotem
xarboteu
xarbotin
Infinitiuxarbotar
Gerundixarbotant
Participi
xarbotatxarbotada
xarbotatsxarbotades

Flexionat com: parlar

forma nominal : xarbotament, xarbotada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana