pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| tempero temperes tempera temperem tempereu temperen | temperava temperaves temperava temperàvem temperàveu temperaven | temperí temperares temperà temperàrem temperàreu temperaren | temperaré temperaràs temperarà temperarem temperareu temperaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| temperaria temperaries temperaria temperaríem temperaríeu temperarien | temperi temperis temperi temperem tempereu temperin | temperés temperessis temperés temperéssim temperéssiu temperessin | tempera temperi temperem tempereu temperin | ||
| Infinitiu | temperar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | temperant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : temperament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana