suplantar - verb

su·plan·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
suplanto
suplantes
suplanta
suplantem
suplanteu
suplanten
suplantava
suplantaves
suplantava
suplantàvem
suplantàveu
suplantaven
suplantí
suplantares
suplantà
suplantàrem
suplantàreu
suplantaren
suplantaré
suplantaràs
suplantarà
suplantarem
suplantareu
suplantaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
suplantaria
suplantaries
suplantaria
suplantaríem
suplantaríeu
suplantarien
suplanti
suplantis
suplanti
suplantem
suplanteu
suplantin
suplantés
suplantessis
suplantés
suplantéssim
suplantéssiu
suplantessin

suplanta
suplanti
suplantem
suplanteu
suplantin
Infinitiusuplantar
Gerundisuplantant
Participi
suplantatsuplantada
suplantatssuplantades

Flexionat com: parlar

forma nominal : suplantació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana