solcar - verb

sol·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
solco
solques
solca
solquem
solqueu
solquen
solcava
solcaves
solcava
solcàvem
solcàveu
solcaven
solquí
solcares
solcà
solcàrem
solcàreu
solcaren
solcaré
solcaràs
solcarà
solcarem
solcareu
solcaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
solcaria
solcaries
solcaria
solcaríem
solcaríeu
solcarien
solqui
solquis
solqui
solquem
solqueu
solquin
solqués
solquessis
solqués
solquéssim
solquéssiu
solquessin

solca
solqui
solquem
solqueu
solquin
Infinitiusolcar
Gerundisolcant
Participi
solcatsolcada
solcatssolcades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : solcada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana