sofisticar - verb

so·fis·ti·car

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
sofistico
sofistiques
sofistica
sofistiquem
sofistiqueu
sofistiquen
sofisticava
sofisticaves
sofisticava
sofisticàvem
sofisticàveu
sofisticaven
sofistiquí
sofisticares
sofisticà
sofisticàrem
sofisticàreu
sofisticaren
sofisticaré
sofisticaràs
sofisticarà
sofisticarem
sofisticareu
sofisticaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
sofisticaria
sofisticaries
sofisticaria
sofisticaríem
sofisticaríeu
sofisticarien
sofistiqui
sofistiquis
sofistiqui
sofistiquem
sofistiqueu
sofistiquin
sofistiqués
sofistiquessis
sofistiqués
sofistiquéssim
sofistiquéssiu
sofistiquessin

sofistica
sofistiqui
sofistiquem
sofistiqueu
sofistiquin
Infinitiusofisticar
Gerundisofisticant
Participi
sofisticatsofisticada
sofisticatssofisticades

Flexionat com: abarrocar

forma nominal : sofisticació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana