transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| refuto refutes refuta refutem refuteu refuten | refutava refutaves refutava refutàvem refutàveu refutaven | refutí refutares refutà refutàrem refutàreu refutaren | refutaré refutaràs refutarà refutarem refutareu refutaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| refutaria refutaries refutaria refutaríem refutaríeu refutarien | refuti refutis refuti refutem refuteu refutin | refutés refutessis refutés refutéssim refutéssiu refutessin | refuta refuti refutem refuteu refutin | ||
| Infinitiu | refutar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | refutant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : refutació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana