reconquerir - verb

re·con·que·rir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
reconquereixo
reconquereixes
reconquereix
reconquerim
reconqueriu
reconquereixen
reconqueria
reconqueries
reconqueria
reconqueríem
reconqueríeu
reconquerien
reconquerí
reconquerires
reconquerí
reconquerírem
reconqueríreu
reconqueriren
reconqueriré
reconqueriràs
reconquerirà
reconquerirem
reconquerireu
reconqueriran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
reconqueriria
reconqueriries
reconqueriria
reconqueriríem
reconqueriríeu
reconqueririen
reconquereixi
reconquereixis
reconquereixi
reconquerim
reconqueriu
reconquereixin
reconquerís
reconquerissis
reconquerís
reconqueríssim
reconqueríssiu
reconquerissin

reconquereix
reconquereixi
reconquerim
reconqueriu
reconquereixin
Infinitiureconquerir
Gerundireconquerint
Participi
reconqueritreconquerida
reconqueritsreconquerides

Flexionat com: servir

forma nominal : reconquesta

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana