puntuar - verb

pun·tu·ar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
puntuo
puntues
puntua
puntuem
puntueu
puntuen
puntuava
puntuaves
puntuava
puntuàvem
puntuàveu
puntuaven
puntuí
puntuares
puntuà
puntuàrem
puntuàreu
puntuaren
puntuaré
puntuaràs
puntuarà
puntuarem
puntuareu
puntuaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
puntuaria
puntuaries
puntuaria
puntuaríem
puntuaríeu
puntuarien
puntuï
puntuïs
puntuï
puntuem
puntueu
puntuïn
puntués
puntuessis
puntués
puntuéssim
puntuéssiu
puntuessin

puntua
puntuï
puntuem
puntueu
puntuïn
Infinitiupuntuar
Gerundipuntuant
Participi
puntuatpuntuada
puntuatspuntuades

Flexionat com: apariar

forma nominal : puntuació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana