precintar - verb

pre·cin·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
precinto
precintes
precinta
precintem
precinteu
precinten
precintava
precintaves
precintava
precintàvem
precintàveu
precintaven
precintí
precintares
precintà
precintàrem
precintàreu
precintaren
precintaré
precintaràs
precintarà
precintarem
precintareu
precintaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
precintaria
precintaries
precintaria
precintaríem
precintaríeu
precintarien
precinti
precintis
precinti
precintem
precinteu
precintin
precintés
precintessis
precintés
precintéssim
precintéssiu
precintessin

precinta
precinti
precintem
precinteu
precintin
Infinitiuprecintar
Gerundiprecintant
Participi
precintatprecintada
precintatsprecintades

Flexionat com: parlar

forma nominal : precintament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana