plomar - verb

plo·mar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
plomo
plomes
ploma
plomem
plomeu
plomen
plomava
plomaves
plomava
plomàvem
plomàveu
plomaven
plomí
plomares
plomà
plomàrem
plomàreu
plomaren
plomaré
plomaràs
plomarà
plomarem
plomareu
plomaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
plomaria
plomaries
plomaria
plomaríem
plomaríeu
plomarien
plomi
plomis
plomi
plomem
plomeu
plomin
plomés
plomessis
plomés
ploméssim
ploméssiu
plomessin

ploma
plomi
plomem
plomeu
plomin
Infinitiuplomar
Gerundiplomant
Participi
plomatplomada
plomatsplomades

Flexionat com: parlar

forma nominal : plomada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana