plantificar - verb

plan·ti·fi·car

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
plantifico
plantifiques
plantifica
plantifiquem
plantifiqueu
plantifiquen
plantificava
plantificaves
plantificava
plantificàvem
plantificàveu
plantificaven
plantifiquí
plantificares
plantificà
plantificàrem
plantificàreu
plantificaren
plantificaré
plantificaràs
plantificarà
plantificarem
plantificareu
plantificaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
plantificaria
plantificaries
plantificaria
plantificaríem
plantificaríeu
plantificarien
plantifiqui
plantifiquis
plantifiqui
plantifiquem
plantifiqueu
plantifiquin
plantifiqués
plantifiquessis
plantifiqués
plantifiquéssim
plantifiquéssiu
plantifiquessin

plantifica
plantifiqui
plantifiquem
plantifiqueu
plantifiquin
Infinitiuplantificar
Gerundiplantificant
Participi
plantificatplantificada
plantificatsplantificades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana