parar - verb

pa·rar

pronominal; transitiu; intransitiu; auxiliar

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
paro
pares
para
parem
pareu
paren
parava
paraves
parava
paràvem
paràveu
paraven
parí
parares
parà
paràrem
paràreu
pararen
pararé
pararàs
pararà
pararem
parareu
pararan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
pararia
pararies
pararia
pararíem
pararíeu
pararien
pari
paris
pari
parem
pareu
parin
parés
paressis
parés
paréssim
paréssiu
paressin

para
pari
parem
pareu
parin
Infinitiuparar
Gerundiparant
Participi
paratparada
paratsparades

Flexionat com: parlar

forma nominal : parada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana