ordir - verb

or·dir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
ordeixo
ordeixes
ordeix
ordim
ordiu
ordeixen
ordia
ordies
ordia
ordíem
ordíeu
ordien
ordí
ordires
ordí
ordírem
ordíreu
ordiren
ordiré
ordiràs
ordirà
ordirem
ordireu
ordiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
ordiria
ordiries
ordiria
ordiríem
ordiríeu
ordirien
ordeixi
ordeixis
ordeixi
ordim
ordiu
ordeixin
ordís
ordissis
ordís
ordíssim
ordíssiu
ordissin

ordeix
ordeixi
ordim
ordiu
ordeixin
Infinitiuordir
Gerundiordint
Participi
orditordida
orditsordides

Flexionat com: servir

forma nominal : ordidura

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana