mitigar - verb

mi·ti·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
mitigo
mitigues
mitiga
mitiguem
mitigueu
mitiguen
mitigava
mitigaves
mitigava
mitigàvem
mitigàveu
mitigaven
mitiguí
mitigares
mitigà
mitigàrem
mitigàreu
mitigaren
mitigaré
mitigaràs
mitigarà
mitigarem
mitigareu
mitigaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
mitigaria
mitigaries
mitigaria
mitigaríem
mitigaríeu
mitigarien
mitigui
mitiguis
mitigui
mitiguem
mitigueu
mitiguin
mitigués
mitiguessis
mitigués
mitiguéssim
mitiguéssiu
mitiguessin

mitiga
mitigui
mitiguem
mitigueu
mitiguin
Infinitiumitigar
Gerundimitigant
Participi
mitigatmitigada
mitigatsmitigades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : mitigament, mitigació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana