mimar - verb

mi·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
mimo
mimes
mima
mimem
mimeu
mimen
mimava
mimaves
mimava
mimàvem
mimàveu
mimaven
mimí
mimares
mimà
mimàrem
mimàreu
mimaren
mimaré
mimaràs
mimarà
mimarem
mimareu
mimaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
mimaria
mimaries
mimaria
mimaríem
mimaríeu
mimarien
mimi
mimis
mimi
mimem
mimeu
mimin
mimés
mimessis
mimés
miméssim
miméssiu
mimessin

mima
mimi
mimem
mimeu
mimin
Infinitiumimar
Gerundimimant
Participi
mimatmimada
mimatsmimades

Flexionat com: parlar

forma nominal : mim

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana