pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| irrito irrites irrita irritem irriteu irriten | irritava irritaves irritava irritàvem irritàveu irritaven | irrití irritares irrità irritàrem irritàreu irritaren | irritaré irritaràs irritarà irritarem irritareu irritaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| irritaria irritaries irritaria irritaríem irritaríeu irritarien | irriti irritis irriti irritem irriteu irritin | irrités irritessis irrités irritéssim irritéssiu irritessin | irrita irriti irritem irriteu irritin | ||
| Infinitiu | irritar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | irritant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : irritació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana