transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| infeudo infeudes infeuda infeudem infeudeu infeuden | infeudava infeudaves infeudava infeudàvem infeudàveu infeudaven | infeudí infeudares infeudà infeudàrem infeudàreu infeudaren | infeudaré infeudaràs infeudarà infeudarem infeudareu infeudaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| infeudaria infeudaries infeudaria infeudaríem infeudaríeu infeudarien | infeudi infeudis infeudi infeudem infeudeu infeudin | infeudés infeudessis infeudés infeudéssim infeudéssiu infeudessin | infeuda infeudi infeudem infeudeu infeudin | ||
| Infinitiu | infeudar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | infeudant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : infeudació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana