manar - verb

ma·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
mano
manes
mana
manem
maneu
manen
manava
manaves
manava
manàvem
manàveu
manaven
maní
manares
manà
manàrem
manàreu
manaren
manaré
manaràs
manarà
manarem
manareu
manaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
manaria
manaries
manaria
manaríem
manaríeu
manarien
mani
manis
mani
manem
maneu
manin
manés
manessis
manés
manéssim
manéssiu
manessin

mana
mani
manem
maneu
manin
Infinitiumanar
Gerundimanant
Participi
manatmanada
manatsmanades

Flexionat com: parlar

forma nominal : manament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana