desgomar - verb

des·go·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desgomo
desgomes
desgoma
desgomem
desgomeu
desgomen
desgomava
desgomaves
desgomava
desgomàvem
desgomàveu
desgomaven
desgomí
desgomares
desgomà
desgomàrem
desgomàreu
desgomaren
desgomaré
desgomaràs
desgomarà
desgomarem
desgomareu
desgomaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desgomaria
desgomaries
desgomaria
desgomaríem
desgomaríeu
desgomarien
desgomi
desgomis
desgomi
desgomem
desgomeu
desgomin
desgomés
desgomessis
desgomés
desgoméssim
desgoméssiu
desgomessin

desgoma
desgomi
desgomem
desgomeu
desgomin
Infinitiudesgomar
Gerundidesgomant
Participi
desgomatdesgomada
desgomatsdesgomades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desgomatge

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana